ENG

🔊 Listen to this From hot to cold. It all seems like a grotesque game we force ourselves to play. This unprecedented lunacy. In Greenland and Antarctica, melting ice caused by warming is making the planet’s sea levels rise, while cooling ocean currents that in turn influence wildlife and ecosystems. An excess of salt water contrasts with the waste of scarce drinking water aquifers: we use four litres of water to make one plastic bottle containing the same liquid, and this is quite a moderate proportion compared to other products.

 The poles are melting and that has a huge negative impact on us, yet human beings insist on seeing this differently too. The accessible territory that will emerge from under the ice of the gigantic Greenland or Antarctic land masses will be new areas in which to exploit previously untouched natural resources, especially oil and gas. The same resources that have, paradoxically, caused the ice to melt to make a few people rich and drive the vast majority of people into poverty.

This lunacy that no one understands but everyone accepts with resignation. And above all selfishly: our possible downfall and that of future generations, which we have brought on ourselves. 

Anthropogenic climate change is already proven fact. It is the consequence of global warming caused by the human race. 

Major international conferences bringing together almost every country in the world discuss how to tackle the situation, how to mitigate its effects, where global responsibility lies and the near future of our planet. 

But it matters little whether we meet with good intentions, whether certain measures or agreements are binding. What is truly important is that no one seems to be taking the first step. A first step in a more sustainable direction, one that is more careful with the mass use of the planet’s limited natural resources.

Will we exploit them until it breathes its last breath?

If this is not what we want, we must act now.

“The Melting Age” is a journey through over 30 countries on seven continents, showing places and situations that demonstrate the causes and consequences of the climate crisis. What we might gain and, at the same time, what we could lose. 

Using photographs taken at the end of the 20th century and throughout the 21st, the aim is to narrate how humanity’s great challenge in the coming decades is being tackled and how the climate crisis has been with us for a long time. We should not be suddenly surprised now.

Alfons Rodríguez

ESP

🔊 Listen to this Del calor al frío, todo parece un esperpéntico y grotesco juego al que nosotros mismos nos obligamos a jugar. Un sinsentido que no tiene precedentes. En Groenlandia o en la Antártida, el deshielo por el calentamiento provoca el aumento del nivel de los océanos en el planeta, además de enfriar corrientes marinas que influyen a su vez en la fauna y en los ecosistemas. Un exceso de agua salada que contrasta con el derroche de los escasos acuíferos de agua potable –para fabricar una botella de plástico que contenga un litro de agua empleamos cuatro litros del mismo líquido, y esta es una proporción moderada comparada con otros productos.

Los polos se derriten y eso nos afecta muy negativamente, pero el ser humano también se empeña en verlo de otra forma. El territorio que aflorará, accesible, bajo el hielo de la gigantesca Groenlandia o del continente antártico será un nuevo espacio en el que explotar recursos naturales intactos hasta ese momento, sobre todo petróleo y gas. Los mismos recursos que han provocado, paradójicamente, que se derritan los hielos, y que han hecho ricos a unos pocos y pobres o muy pobres a la inmensa mayoría.

Ese sinsentido que nadie entiende, pero que todo el mundo acepta con resignación. Y sobre todo con egoísmo: nuestro posible ocaso y el de generaciones futuras, provocado por nosotros mismos.

El cambio climático antropogénico es ya un hecho demostrado. Es la consecuencia del calentamiento global de la Tierra provocado por la raza humana.

Grandes conferencias internacionales que reúnen a casi todos los países del mundo debaten sobre cómo actuar ante tal situación, cómo mitigar sus efectos, sobre la responsabilidad global y sobre el destino cercano de nuestro planeta.

Pero que nos reunamos con buenas intenciones, que algunas medidas o acuerdos sean vinculantes o no, poco importa. Lo que verdaderamente es relevante es que parece que nadie va a dar el primer paso. Un primer paso en una dirección más sostenible y cuidadosa con la utilización masiva de los limitados recursos naturales del planeta.

¿Lo explotaremos hasta que exhale su último aliento?

 Si queremos un no, debemos actuar ya.

«The Melting Age» (‘La Edad del Deshielo’) es un recorrido por más de treinta países de seis continentes, que recoge lugares y situaciones que muestran cuáles son las causas y consecuencias de la crisis climática. Lo que podemos ganar y, al mismo tiempo, todo lo que podemos perder.

A través de fotografías captadas a lo largo de finales del siglo xx y todo el xxi, se pretende narrar cómo se afronta el gran reto de la humanidad para las próximas décadas y cómo la crisis climática es algo que viene de lejos. Que no nos sorprenda ahora.

Alfons Rodríguez

CAT

🔊 Listen to this De la calor al fred. Tot sembla un joc esperpèntic i grotesc al qual nosaltres mateixos ens obliguem a jugar. Un contrasentit que no té precedents. A Groenlàndia o a l’Antàrtida, el desglaç per l’escalfament provoca l’augment del nivell dels oceans al planeta, a més de refredar corrents marins que alhora afecten la fauna i els ecosistemes. Un excés d’aigua salada que contrasta amb el malbaratament dels escassos aqüífers d’aigua potable –per fabricar una ampolla de plàstic que contingui un litre d’aigua fem servir quatre litres d’aquest mateix líquid, i es tracta d’una proporció moderada comparada amb altres productes.

Els pols es fonen i això ens afecta molt negativament, però l’ésser humà també s’entesta a veure-ho d’una altra manera. El territori que aflorarà, accessible, sota el gel de la gegantina Groenlàndia o del continent antàrtic serà un nou espai per explotar-hi recursos naturals intactes fins llavors, sobretot petroli i gas. Els mateixos recursos que han provocat, paradoxalment, que es fongui el gel, i que han fet que uns quants siguin rics, i la immensa majoria pobres o molt pobres

És un contrasentit que no entén ningú, però que tothom accepta amb resignació. I sobretot amb egoisme: el nostre possible ocàs i el de generacions futures, provocat per nosaltres mateixos.

El canvi climàtic antropogènic ja és un fet demostrat. És la conseqüència de l’escalfament global de la Terra provocat per la raça humana.

Grans conferències internacionals que reuneixen gairebé tots els països del món debaten sobre com hem d’actuar davant d’aquesta situació, com en podem mitigar els efectes, sobre la responsabilitat global i sobre el futur pròxim del nostre planeta.

Però el fet que ens reunim amb bones intencions, i que algunes mesures o acords siguin vinculants o no, importa ben poc. El que veritablement és rellevant és que sembla que ningú farà el primer pas. Un primer pas en una direcció més sostenible i curosa amb l’ús massiu dels limitats recursos naturals del planeta.

L’explotarem fins que exhali el darrer alè?

Si volem un no, hem d’actuar ja.

«The Melting Age» (‘L’edat del desglaç’) és un recorregut per més de trenta països de sis continents, que recull llocs i situacions que mostren quines són les causes i les conseqüències de la crisi climàtica. El que podem guanyar i, alhora, tot el que podem perdre.

A través de fotografies captades al llarg de finals del segle xx i tot el xxi, es vol narrar com s’afronta el gran repte de la humanitat per a les dècades que venen i com la crisi climàtica és una cosa que ve de lluny. Que no ens sorprengui ara.

Alfons Rodríguez

Alfons Rodríguez

ENG

🔊 Listen to this Alfons has traveled and worked in 107 countries on 7 continents. His work has been exhibited in different countries in America, Africa, Europe and Asia.

His images have been published in media such as National Geographic Magazine, La Reppublica, Lens The New York Times, El País, Geo, The Courier, El Mundo, Vogue, La Vanguardia, 5W, La Vie, Vice News or Gatopardo among many others.
He is the author of various books and documentary films and has collaborated with organizations, foundations and international agencies such as the United Nations, Oxfam, the Solidarity Foundation of the University of Barcelona, Doctors Without Borders, UNICEF or Action Against Hunger, to name a few, as well as with governments from various countries.

He has been awarded the National Prize for Social Reportage and has obtained other recognitions for his work, including mentions in the Luis Valtueña International Prize or the Pont Prize in the Arts category for his professional career. He is the winner of the Godó Photojournalism Award, one of the most prestigious in Spain, and has obtained an honorable mention in the International ETTL Photo Awards of The Open Society Initiative for West Africa, for his work on the consequences of ebola in West Africa, and another at the Aspa Awards for The Sleeping Land. His documentary project The Third Rider, a hungry world, received a diploma of recognition handed over by King Felipe VI.

He is the winner of the Sailou Traoré Award and a finalist at the Fetisov Journalism Awards two years in a row and at the True Story Awards with the project Indestructibles.

ESP

🔊 Listen to this Ha viajado y trabajado en  107 países de los 7 continentes. Su obra gráfica se ha expuesto en  diferentes países de América, África, Europa y Asia.

Sus imágenes se han publicado en medios como National Geographic Magazine, La Reppublica, Lens The New York Times, El País, Geo, The Courier, El Mundo, Vogue, La Vanguardia,  5W, La Vie, Vice News o Gatopardo entre otros muchos.

Es autor de diversos libros y películas documentales y ha colaborado con organizaciones, fundaciones y agencias internacionales como Naciones Unidas, Oxfam, Fundación Solidaridad de la Universidad de Barcelona, Médicos Sin Fronteras, UNICEF o Acción contra el Hambre, por destacar algunas, así con gobiernos de diversos países.

Ha sido galardonado con el Premio Nacional de Reportaje Social y ha obtenido otros reconocimientos a su trabajo entre los que destacar menciones en el  Premio Internacional Luis Valtueña o el  Premio Pont en la categoría Artes por su trayectoria profesional. Es ganador del Premio Godó de Fotoperiodismo, uno de los más prestigiosos del país y  ha obtenido una mención de honor en el International ETTL Photo Awards de The Open Society Initiative for West Africa, por su trabajo sobre las consecuencias del ébola en África occidental y otra en el  Aspa Awards por The Sleeping Land. Su proyecto documental El Tercer Jinete, un mundo hambriento recibió un diploma de reconocimiento entregado en mano por el rey Felipe VI.

Es ganador del Premio Sailou Traoré y finalista en los Fetisov Journalism Awards dos años consecutivos y en los True Story Awards con el proyecto Indestructibles.

CAT

🔊 Listen to this Ha viatjat i treballat a 107 països dels 7 continents. La seva obra gràfica s’ha exposat a diferents països d’Amèrica, Àfrica, Europa i Àsia.

Les seves imatges s’han publicat en mitjans com National Geographic Magazine, La Reppublica, Lens The New York Times, El País, Geo, The Courier, El Mundo, Vogue, La Vanguardia, 5W, La Vie, Vice News o Gatopardo entre molts altres.

És autor de diversos llibres i pel·lícules documentals i ha col·laborat amb organitzacions, fundacions i agències internacionals com Nacions Unides, Oxfam, Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, ​​Metges Sense Fronteres, UNICEF o Acció contra la Fam, per destacar algunes, així amb governs de diversos països.

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Reportatge Social i ha obtingut altres reconeixements al seu treball entre els quals destacar mencions al Premi Internacional Luis Valtueña o al Premi Pont a la categoria Arts per la seva trajectòria professional. És guanyador del Premi Godó de Fotoperiodisme, un dels més prestigiosos del país i ha obtingut una menció d’honor a l’International ETTL Photo Awards d’Open Society Initiative for West Africa, pel seu treball sobre les conseqüències de l’ebola a l’Àfrica occidental i una altra a l’Aspa Awards per The Sleeping Land. El seu projecte documental El Tercer Genet, un món afamat va rebre un diploma de reconeixement lliurat en mà pel rei Felip VI.

És guanyador del Premi Sailou Traoré i finalista als Fetisov Journalism Awards dos anys consecutius i als True Story Awards amb el projecte Indestructibles.